lundi 17 novembre 2008

Puta de vida

Dieu, perqué siás aital dur amb ieu. Fa un moment qu'ai pas pus pensar al suicidi. Ara i pensi cada minuta, vòli morir. Sabi pus, vòli viure benlèu.

Espeti un cable, sol en çò ieu.

Ai passat una bona dimenjada, ai rencontrat una filha, pas una qu'òm aima per sa beutat mas per son còr, una filha qu'es del mieu vejaire una filha woaw !

Cossí es possible de pensar a la mòrt alara qu'èra una bona serada, soi piòt. E subretot cossí es possible de pensar a una filha tota la jornada alara qu'ai parlat solament qualques oras amb ela. Quina serada a Palavàs, en çò de Mihai, un amic romanés. Avèm begut una liquor de peras e de pomas, lo tot mesclat dins la meteissa botelha. Puèi doas botelhas de vin rosat, e per un còp m'agradava de beure un rosat.
E coma Mihai voliá far l'amor a costat de nosautres amb l'autra filha, sèm anats un brieu sus la plaja. Puèi a 9 oras del matin, l'ai acompanhada a la gara de Montpelhièr per comprar un bilhet per anar a Nimes.

E dempuèi pensi a ela.

Ara soi a l'escòla a una reünion amb lo burèu dels escolans, e aimi mai èsser aicí qu'a l'ostal al mens pensi pas a aquela dimenjada. Ai manjat pas res dempuèi dissabte e n'ai pas talent.
Vau de melhor en melhor, arribi a pensar a autra causa, arribi a veire lo costat positiu de la dimenjada. Sabi pas cossí un òme pòt, dins una jornada èsser aital mal puèi aital ben en qualques oras. Benlèu la rason es que soi pas sol a l'ostal a esperar quicòm de la vida.

Òc, èra una bona serada.

Aucun commentaire: